Em coneixen com l’Estació de Pont de Fusta, la més emblemàtica del Trenet, perquè des de la meua inauguració, en 1892, n’he sigut la seu central i punt neuràlgic de la ciutat. Ací seguisc després de tant de temps, amb mirada còmplice cap a les meues, sempre col·legues, Torres de Serrans. Juntes recordem l’antic Túria, les aigües del qual van arrossegar el primer pont de vianants que em va prestar el seu nom.
El rellotge de la meua façana, avui parat, ha sincronitzat les arribades i eixides de trens, fums, material elèctric, tallers, persones que viatgen o mercaderies… L’activitat era incessant, inclús van arribar a comparar-me amb la Victoria Station de Londres. Fins que en 1988, amb la inauguració del Metro de València, la major part dels serveis ferroviaris van deixar de passar per ací, per a encaminar-se cap al nou itinerari subterrani i enllaçar també amb el ferrocarril de la Ribera. Afortunadament, fins 1990 veia els trens de la línia 4 que enllaçaven “Empalme” amb el Grau, i fins 1995, als que es dirigien o venien de Rafelbunyol. A més, el 21 de maig del 1994 vaig tornar a saludar el meu amic el tramvia, desaparegut en 1970. Les meues parets han acollit, des de finals del segle XIX, les oficines i serveis de les companyies ferroviàries que posaven en funcionament el Trenet, com a la Societat Valenciana de Tramvies, la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València, EFE-FEVE, i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. En 1995 van callar els timbres de les centraletes, perquè els treballadors i treballadores de FGV es van traslladar a les noves oficines en València-Sud. Les meues funcions van canviar, però no els meus principis, perquè continue com a servei públic i social, acollint a la Unitat del Cos Nacional de Policia de la Generalitat Valenciana.
El 7 de juliol de 2017 complisc 125 anys, i les meues vies podrien contar la història dels nostres tramvies i ferrocarrils de via estreta, des de les primeres locomotores a vapor fins a les més modernes unitats tramviàries. Encara que, allò més important, és que les meues andanes guardaran, per sempre, els secrets, alegries, tristors, trobades i desacords dels milions de persones que, dia a dia, vullguen compartir amb mi aquest complex viatge de la vida.
