Fins a l’inici de l’activitat comercial de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en 1987, els ferrocarrils de via estreta de València s’havien configurat com una xarxa de rodalies clàssica, amb una importància notable en el conjunt de l’àrea metropolitana, però amb escassa influència quant als fluxos de desplaçaments estrictament urbans.
1988. El 8 octubre es va obrir a la circulació el primer tram subterrani de la xarxa actual de Metrovalencia, que feia un recorregut de 7 kilòmetres i 8 estacions (Beniferri, Campanar, Túria, Àngel Guimerà, Plaça d’Espanya, Jesús, Patraix i Hospital). La penetració del suburbà en la ciutat va permetre unir els serveis de transport procedents de Vilanova de Castelló i Torrent amb els de Llíria i Bétera, que des d’aleshores avançaven per un túnel nou. El tram que quedava compartit per les línies de Llíria i Bétera, comprés entre les estacions d’”Empalme” i Pont de Fusta, juntament amb la línia que unia esta estació amb el Grau, va començar a explotar-se provisionalment com a Línia 4.
1995. El 5 de maig es va obrir al públic un nou tram subterrani de la Línia 3 del metro, des de l’estació de Palmaret fins Alameda. En este tram de 2,9 kilòmetres de longitud es van construir 4 noves estacions (Machado, Benimaclet, Facultats i Alameda), a més de permetre el transbord amb el tramvia a Benimaclet. La construcció de La xarxa actual de Metrovalencia ha representat un enorme esforç tècnic, humà i econòmic, que ha canviat la fisonomia i els hàbits quant a mobilitat de València i l’àrea metropolitana.Fins a l’inici de l’activitat comercial de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en 1987, els ferrocarrils de via estreta de València s’havien configurat com una xarxa de rodalies clàssica, amb una importància notable en el conjunt de l’àrea metropolitana, però amb escassa influència quant als fluxos de desplaçaments estrictament urbans.
1988. El 8 octubre es va obrir a la circulació el primer tram subterrani de la xarxa actual de Metrovalencia, que feia un recorregut de 7 kilòmetres i 8 estacions (Beniferri, Campanar, Túria, Àngel Guimerà, Plaça d’Espanya, Jesús, Patraix i Hospital). La penetració del suburbà en la ciutat va permetre unir els serveis de transport procedents de Vilanova de Castelló i Torrent amb els de Llíria i Bétera, que des d’aleshores avançaven per un túnel nou. El tram que quedava compartit per les línies de Llíria i Bétera, comprés entre les estacions d’”Empalme” i Pont de Fusta, juntament amb la línia que unia esta estació amb el Grau, va començar a explotar-se provisionalment com a Línia 4.
1995. El 5 de maig es va obrir al públic un nou tram subterrani de la Línia 3 del metro, des de l’estació de Palmaret fins Alameda. En este tram de 2,9 kilòmetres de longitud es van construir 4 noves estacions (Machado, Benimaclet, Facultats i Alameda), a més de permetre el transbord amb el tramvia a Benimaclet. La construcció de La xarxa actual de Metrovalencia ha representat un enorme esforç tècnic, humà i econòmic, que ha canviat la fisonomia i els hàbits quant a mobilitat de València i l’àrea metropolitana.
