Posted
filed under notícies FGV - butlletí.

Les nostres estacions i parades. Hui: Vicent Andrés Estellés

És una de les parades de la Línia 4 de Metrovalencia. Ocupa el quart lloc quant a trànsit, entre les 44 que integren la xarxa tramviària de València. Es troba ubicada en el municipi de Burjassot, i dóna servei als viatgers dels afores del nord-oest d’aquesta ciutat de l’Horta Nord, però molt especialment als estudiants que cursen carreres tècniques, científiques i enginyeries en aquest Campus de la Universitat de València. De fet, la parada es troba al costat de la Facultat de Farmàcia i molt prop d’altres centres, com també del cementiri de Burjassot. Agafa el nom d’un poeta contemporani amb projecció universal.

Qui era l’Estellés?

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) va ser periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella. Quan comptava dotze anys, va esclatar la Guerra Civil, que marcaria la seua obra amb la mort com un tema recurrent.

Vicent Andrés Estellés

El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari Jornada i se n’anà a estudiar periodisme a Madrid. Sis anys més tard va tornar a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, aleshores dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, en què feia tota mena de reportatges. Allí es va fer amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller, Isabel, que també marcaria la seua obra literària.

Va tenir una filla que va morir als quatre mesos: així s’ancorava per sempre el tema de la mort en la seua obra i, en particular, en Coral romput, Primera soledad i La nit en eixa feta. Poc després, va tenir dos fills més, Carme i Vicent. El 1958, arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ocupar fins a l’any 1978, en què fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa. Això li representà una espècie de jubilació anticipada als 54 anys, que alhora li permeté dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals. el mateix 1978 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es traslladà a viure a Benimodo (la Ribera Alta), convidat oficialment per les autoritats, i combinà la poesia amb la prosa.

Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n’és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d’un prisma popular, quotidià, senzill i directe. El Llibre de meravelles és, potser, la seua obra més coneguda. El guardó de poesia dels Premis Octubre du el seu nom, com també nombrosos carrers i places arreu dels territori valencià un institut d’educació secundària de Burjassot.

L’Estellés és un dels poetes més musicats en la llengua catalana.