Page 136 - Informe de Gestió, Comptes Anuals i Memòria de Sostenibilitat FGV 2016
P. 136
Comptes Anuals de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 2016
demanda de conflicte col·lectiu. Com a conseqüència de la sentència dictada, la
meritació produïda fins a l’entrada en vigor de la norma s’havia de pagar. El Govern
central, va decidir abonar la resta de la paga extraordinària, fet al qual es va acollir
el govern autonòmic. FGV va registrar un import d’1.175.043,87 euros, dins de
l’epígraf “Altres responsabilitats davant del personal actiu”, com a provisió per a fer
front al 50% de les pagues extraordinàries corresponents al 2012, abonament que
es va fer efectiu al juliol del present exercici.
Sobre les reclamacions formulades sobre el càlcul del Salari Net Regulador com a
base per a determinar les quantitats a satisfer amb motiu del pla d’acompanyament
derivat de l’acomiadament col·lectiu que va dur a terme FGV durant 2013, s’han
resolt dos recursos de súplica que estaven pendents, pels quals es confirma que
l’IRPF està correctament descomptat per l’empresa, però no així la Seguretat
Social.
Jurídicament no se sostindria un altre pronunciament de la Sala Social del TSJ,
que no siga l’estimació de les demandes dels treballadors, respecte a les
quantitats descomptades en concepte de Seguretat Social i la confirmació que el
que ha descomptat l’empresa en concepte d’IRPF està ben realitzat.
Per aquest motiu s’ha comptabilitzat amb excés de provisió la dotació registrada
pel descompte de l’IRPF per un import d’1.189.089,82 euros.
V.14.2. Contingències
En virtut de les mesures aprovades per l’Administració de l’Estat per a combatre el
dèficit públic, la Generalitat Valenciana va aprovar, per a la seua aplicació en la
nostra comunitat, el DL 3/2010, del 4 de juny, pel qual es redueixen els salaris dels
empleats i funcionaris de l’Administració Autonòmica Valenciana i de les entitats i
empreses que en depenen en un 5%, que va ser aplicat per FGV amb efectes de l’1
de juny de 2010. El comité d’empresa no considera ajustat a dret l’aplicació de
l’esmentat decret llei a aquesta entitat, per això ha plantejat un demanda judicial en
què sol·licita l’anul·lació d’aquesta mesura en FGV. Durant 2011 s’han presentat un
important nombre de demandes individuals i col·lectives en el mateix sentit.
Actualment totes estan paralitzades, a l’espera que el Tribunal Constitucional resolga
tots els recursos que té pendents sobre la constitucionalitat d’aquesta legislació; fins
ara els seus pronunciaments han sigut desfavorables als recurrents, per la qual cosa
no és probable un canvi d’opinió de l’alt tribunal. En cas que les demandes foren
estimades, aquesta entitat haurà d’assumir una major despesa de personal,
imputable a meritacions dels exercicis 2010 a 2016, que s’estima en 19.575.000,00
euros, el pagament de les quals no es considera probable, a la vista dels
antecedents judicials.
Quant a l’Acomiadament Col·lectiu executat per FGV durant 2013, l’entitat va
formalitzar una pòlissa d’assegurança col·lectiva per a materialitzar el Pla de
prejubilacions que s’havia concertat en l’Acord adoptat dins d’aquest procediment
d’Acomiadament Col·lectiu, i en què es garantia el 80% del salari net regulador al
personal afectat. En el moment actual, hi ha demandes formulades per diferents
col·lectius perquè no estan d’acord amb el càlcul d’aquest salari net regulador. En la
nota V.14.1 de la memòria, es recull la provisió sobre l’import de les demandes
rebudes. Tot i que no és probable, es considera que hi ha la possibilitat que es reben
demandes dels treballadors que no l’han formulada fins al moment. En cas que
prosperen les demandes, s’estima un import aproximat de 120.000,00 euros.
Segons la Sentència del Jutjat del Contenciós Administratiu número 6 de València,
de 24 de novembre de 2014, es va reconéixer que la renúncia al cobrament
d’interessos per part de proveïdors que s’havien acollit al pla de pagament de
proveïdors, és nul·la i s’ha de tindre per no posada per abusiva, per ser un dret
reconegut per una norma de rang comunitari. FGV, acollint-se als plans per al
pagament a proveïdors, ha pogut abonar el deute de molts proveïdors, que es van
acollir al cobrament del deute principal, renunciant al cobrament d’interessos. FGV,
ha rebut algunes reclamacions d’interessos a la data de formulació dels Comptes
Anuals. La direcció de l’entitat estima, que si hi ha cap reclamació judicial
d’interessos o es donen instruccions per a abonar-les, estaria davant d’un supòsit
dels que s’han tractat en els paràgrafs 29 i 58 de la Norma Internacional núm. 37,
52