Versión de HTML Básico
ENTREVÍAS
36
10
///
El 8 d’octubre de 1988, vespra del Dia de la Co-
munitat, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV)
posava en servici a la ciutat de València el primer tram
subterrani de l’inici d’una xarxa de metro que en aquell
moment unia les línies de ferrocarril de via estreta de
nord (Llíria i Bétera) amb la del sud (Villanueva de Caste-
llón), a través d’un túnel de set quilòmetres de longitud
que albergava huit estacions: Beniferri, Campanar-La
Fe, Túria, Ángel Guimerà, Plaça Espanya, Jesús (hui
Joaquín Sorolla-Jesús), Patraix i Hospital (hui Safranar).
El túnel descendia al subsòl des de l’estació en su-
perfície d’Ademuz (hui Empalme) i eixia novament a
cel obert en València Sud. Posteriorment, es va obrir,
també en superfície, l’estació de Sant Isidre.
En eixa data va començar el seu camí el metro de Va-
lència, el tercer transport suburbà d’Espanya, després
dels de Madrid i Barcelona. El tram va ser inaugurat pel
llavors ministre de Transports, José Barrionuevo, i mi-
lers de ciutadans van descendir fins a les entranyes de
la ciutat per a viatjar, de manera gratuïta, pel túnel que
travessava la capital, dotant-la d’un mitjà de transport
ràpid i modern.
Des del 8 d’octubre de 1988 –cal recordar que FGV
va iniciar el seu servici comercial l’1 de gener de 1987
però sempre amb línies en superfície- fins al dia de
hui, Metrovalencia ha desplaçat 1.048.259.793 usu-
aris, dels quals 415.426.0009 han sigut de la Línia 1
(hui amb Llíria i Bétera conjuntament cap a Villanueva
de Castellón però en un principi amb línies separades
a Camp del Túria); 375.543.492 de la Línia 3 (Pont
de Fusta-Rafelbunyol en un principi i hui amb desti-
nació Aeroport); 147.594.545 de la ja moderna Línia
5 (Aeroport-Marina Reial Joan Carles I/Torrent Avin-
guda); 97.754.850 de la Línia 4 de tramvia (Pont de
Fusta-Grao en un principi, hui Doctor Lluch-Mas del
Rosari); i 11.940.897 passatgers de la Línia 6 (Marítim
Serrería-Tossal del Rei).
Quant als quilòmetres recorreguts, els 147.207.295
realitzats equivalen a 3.680 voltes al món. La que més
quilòmetres ha protagonitzat ha sigut l’actual Línia 1
(fins a 1998 la seua destinació era Bétera i la de la Lí-
nia 2, Llíria, però a partir de 1999 es van fusionar) amb
83.900.217 km. Li seguixen la Línia 3, amb 29.496.494
km; la Línia 4, amb 19.520.957 km; la Línia 5, amb
11.414.894 km a què cal sumar els 267.478 km de la
seua prolongació tramviària des de Marítim-Serrería a
Marina Reial Joan Carles I i, finalment, la Línia 6, amb
2.607.254 quilòmetres.
Ampliacions de la xarxa
Després del 8 d’octubre de 1988, al maig de 1994
es va posar en servici el primer tram de la Línia 4 de
tramvia.
Al setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des
de l’estació d’Albereda (inaugurada en 1995) fins a la
d’avinguda del Cid i es va posar en servici el ramal
entre Colom i Jesús. Després de diverses ampliaci-
ons en 1999, com l’arribada del tramvia fins a Tele-
///
METROVALENCIA HA DESPLAZADO
A MÁS DE MIL MILLONES DE VIAJEROS
EN UN CUARTO DE SIGLO
///
///
XXV ANIVERSARI
DEL PRIMER VIATGE SUBTERRANI A