Publicat
Arxivat com Notícies.

  • La incidència dels atacs ha augmentat un 50% a Espanya  respecte a 2016, consolidant-se la tendència a l’alça dels últims anys
  • El Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari reclama que els atacs es consideren delicte i no falta de danys

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) s’ha sumat a la proposta que ha presentat l’Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari, per a reclamar una actuació ferma contra les accions de grups organitzats de grafiters.

Els operadors ferroviaris, que hui han presentat l’informe 2017 amb quasi 27.000 casos documentats, consideren necessari aplicar mesures en diferents àmbits i de manera  coordinada amb els responsables de la seguretat pública, ja que l’envergadura d’estes accions desborda les competències i els mitjans dels operadors.

Les empreses integrades en l’Observatori han mostrat la seua preocupació davant de la impossibilitat d’implantar accions de suficient contundència, que reduisquen esta greu evolució. Estes accions vandàliques perjudiquen seriosament la seguretat dels usuaris, la regularitat del servei i la integritat del personal, instal·lacions i trens.

Des d’esta plataforma es considera contradictòria la progressiva despenalització d’este fenomen delictiu, degradat primer de danys a deslluïment de béns, per a finalment desaparéixer del Codi Penal en la seua última reforma.

La reunió i presentació de conclusions d’este informe ha tingut lloc en la seu la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols a Madrid.

Bandes de grafiters

Els atacs vandàlics de grafiters organitzats suposen el major problema en l’àmbit de la seguretat per als operadors ferroviaris. Es tracta de grups coordinats, que actuen, quan no agreden, indistintament sobre instal·lacions, trens, material mòbil, viatgers, empleats i vigilants de seguretat.

A diferència dels murals realitzats en la via pública, a vegades tractats com una variant d’art urbà, el grafiti ferroviari és sempre il·legal. Per a realitzar-ho s’ha de cometre prèviament una intrusió en zones sensibles de l’operació, acció que viola les lleis de seguretat ferroviària i els reglaments de viatgers. A més, sol anar associat a comportaments violents i a diversos delictes com a danys, robatoris, coaccions, amenaces i agressions.

Segons la informació demanada, també ha augmentat el nombre d’integrants dels grups i destaca el seu elevat grau de planificació i organització; solen realitzar accions preparatòries en què roben plans, emissores, uniformes o claus, inutilitzen sistemes de seguretat i destrossen portes i reixes per a tindre més fàcil l’entrada, cometre l’atac i facilitar l’eixida.

La violència utilitzada és una altra característica de les intrusions vandàliques que realitzen individus encaputxats, sovint equipats amb barres i espráis irritants amb els que cometen agressions, coaccions i destrosses en vehicles i instal·lacions.

A tot això cal afegir que les entrades clandestines en instal·lacions ferroviàries comporten riscos per als propis grafiters, per als empleats i per als usuaris. Els més evidents són els d’atropell, electrocució i caiguda.

Propostes

Per a reduir el problema, l’Observatori planteja homogeneïtzar el criteri de protecció dels mitjans de transport ferroviari per part dels diferents poders (legislatiu, executiu i judicial), administracions i actors.

Al mateix temps, proposa tipificar un nou il·lícit penal específic per als danys ocasionats en els mitjans de transport públic, atenent al seu impacte social, ambiental i econòmic. Un grafiti realitzat en un tren no és un deslluïment, sinó un dany, els efectes del qual requerixen de molt més que la seua mera neteja.

També es considera fonamental estretir la col·laboració en la investigació policial, amb el màxim suport de la Fiscalia, així com l’eficàcia de les denúncies penals i administratives, perquè els infractors siguen condemnats i sancionats d’acord amb la gravetat dels actes comesos.

Els operadors ferroviaris han coincidit en que és necessari donar a conéixer la realitat del fenomen del vandalisme ferroviari a l’opinió pública i a les instàncies competents, ja que es tracta d’un problema d’interés general que no és una expressió artística sinó una activitat delictiva organitzada, vandàlica, agressiva i reincident.

Finalment, s’ha proposat conscienciar sobre la gravetat d’este tipus de conductes davant de l’opinió pública per mitjà d’accions de formació i sensibilització que busquen la bona convivència i el respecte pel bé i el servici públics, i especialment entre el segment de població més jove.

Altres indicadors

L’Observatori del Civisme en el Transport Ferroviari també ha analitzat altres indicadors, que han patit un creixement, com els insults i amenaces a agents ferroviaris, , les accions de creuar les vies, l’ús indegut d’alarmes i desbloqueig de portes, el trencament de barreres de peatge i passos per a persones de mobilitat reduïda, etc.

Cal destacar l’evolució del nombre de casos d’assetjament sexual que, encara que amb una baixa freqüència, han vist este últim any un increment. Els resultats es poden consultar en:

www.fundacionferrocarriles.es/noticias/ObservatorioCivismoFerrocarril-2017.pdf

Observatori del Civisme

L’Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari va ser constituït en 2012, arran d’una Jornada sobre Conductes Incíviques en el Transport Ferroviari organitzada per FGC, i agrupa als principals operadors del transport ferroviari: Renfe Operadora, Metro de Madrid, Transports Metropolitans de Barcelona, TRAM de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Metro Bilbao, Metro de Sevilla, Metro de Màlaga, Serveis Ferroviaris de Mallorca, Euskotren, Metropolità de Tenerife, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ostenta la Secretaria Permanent.

La missió de l’Observatori és analitzar, avaluar i proposar mesures dirigides a disminuir o eradicar els comportaments incívics o delictius en les instal·lacions ferroviàries, i té la vocació de contribuir a les polítiques públiques de reducció de les conductes incíviques o delictives que es produïxen en l’àmbit de la prestació de serveis públics essencials, com és el transport per ferrocarril i tramviari, d’especial sensibilitat per a la col·lectivitat.