Introducció
El present document pretén ser la guia que informe sobre com exercir el dret de lliure accés a la informació pública en FGV, en els termes que preveu la llei; ja siga a petició de persones físiques o jurídiques, per a garantir la transparència en la seua activitat, com a empresa del sector públic empresarial.
La publicació de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant Llei 2/2015), estableix l’obligació d’informar., i el dret d’accés a la informació pública, distingint clarament en el preàmbul IV ambdós conceptes.
PUBLICITAT ACTIVA I DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA
La Llei 2/2015, en l’article 1 assenyala que té per objecte: regular i garantir, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, l’exercici del principi de transparència i el dret de lliure accés a la informació pública, entés com el dret de la ciutadania a rebre una informació adequada i veraç sobre l’activitat pública, garantint la llibertat de totes les persones, a formar les seues opinions i prendre decisions basant-se em aquesta informació.
La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en avant Llei 19/2013), en el títol I regula en dos capítols diferenciats, la publicitat activa i el dret d’accés a la informació pública.
Entenent la publicitat activa com aquell compliment de la llei que obliga les administracions públiques a difondre informació rellevant i actual, sense que la ciutadania li la sol·licite, garantint d’aquesta manera, la transparència de l’activitat relacionada amb el funcionament, i el control de l’actuació pública.
Quant al dret d’accés a la informació pública, s’explica com l’obligació de facilitar a la ciutadania la informació que aquests demanen, basant-se en una sol·licitud prèvia, sense més limitacions que les que preveuen les lleis.
Aquestes dues premisses contingudes en la llei, estan estretament unides, ja que l’Administració ha de retre comptes, sense que la ciutadania ho sol·licite expressament, ja que la gestió de recursos públics implica transparència i aquesta s’aconsegueix per mitjà de la informació, ja siga de forma activa o passiva.
Dret d’accés
SUBJECTES AMB DRET A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA
Qualsevol persona té dret a l’accés a la informació pública, de forma individual, o en representació de qualsevol organització legalment constituïda, per mitjà de sol·licitud prèvia.
En el cas que s’actue en nom o representació de persones jurídiques, podria exigir-se l’escriptura constitutiva de la societat, apoderament o document equivalent, per mitjà de còpia compulsada.
LIMITACIONS EN L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA
El dret a l’accés a la informació pública, està subjecte a límits previstos en la Llei 19/2013, el seu article 14 estableix que es podrà limitar quan supose un perjuí per a:
- La seguretat nacional.
- La defensa.
- Les relacions exteriors.
- La seguretat pública.
- La prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris.
- La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva.
- Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control.
- Els interessos econòmics i comercials.
- La política econòmica i monetària.
- El secret professional i la propietat intel·lectual i industrial.
- La garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió.
- La protecció del medi ambient.
També és aplicable l’article 15 de la Llei 19/2013, en el cas que la informació sol·licitada continga dades de caràcter personal.
Hi ha dos marcs normatius en matèria de protecció de dades, la normativa espanyola la Llei orgànica 15/1999, de 13 de protecció de dades de caràcter personal (d’ara en avant LOPD), i el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (d’ara en avant RDLOPD), i la normativa europea Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 (d’ara en avant RGPDUE), que va entrar en vigor el 24 de maig, però que serà aplicable directament a tots els estats membres, a partir del 25 de maig de 2018.
FGV s’acollirà a la normativa europea (RGPDUE), que sí que considera dades de caràcter personal les d’empresaris individuals i autònoms, per la qual cosa caldria realitzar una avaluació prèvia, per a poder concloure si es pot facilitar la informació.
En el cas de decidir la seua difusió, aquests han de complir dos requisits acumulats:
- Que no es tracte de dades sensibles.
- I que les dades es tracten per a la finalitat econòmica o professional que es manté amb ells, i no de forma individual com a ciutadà i ciutadana.
DADES DE PERSONES JURÍDIQUES
Les dades relatives a persones jurídiques, ja siguen societats mercantils, associacions, cooperatives, fundacions amb ànim de lucre o sense, o qualsevol altra forma jurídica, no estan subjectes al que estipula la legislació de protecció de dades de caràcter personal. Així ho arreplega l’article 2.2 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
Pel que fa a la RGPDUE, també estableix que les persones jurídiques queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei de protecció de dades de caràcter personal.
DADES DE PERSONES FÍSIQUES
Les lleis relatives a la protecció de dades de caràcter personal estableixen què s’entén com a dada de caràcter personal, i persones identificades i identificables, d’aquesta manera s’enumeren les distintes lleis aplicables que preveuen aquests conceptes:
- La LOPD en l’article 3 apartat a) defineix com:
- “Dades de caràcter personal: qualsevol informació concernent a persones físiques identificades o identificables”..
- El RDLOPD en l’article 5 apartat f) realitza una definició més completa:
- “Dades de caràcter personal: qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus concernent a persones físiques identificades o identificables”.
- El RGPDUE en l’article 5 coincideix en la seua definició amb el RDLOPD en l’article 5 apartat f)
- L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (d’ara en avant AEPD) en diversos informes jurídics considera:
- Que el DNI, la matrícula d’un cotxe, un número cadastral, etc. constitueixen dades de caràcter personal, encara que no figuren conjuntament les dades identificatives del nom i cognoms de la persona.
En aquest sentit, per a aclarir com es defineixen els diferents conceptes abans mencionats es distingeix entre:
- Dades relatives a persones identificades:
- Són aquelles dades que apareixen directament vinculades amb la persona.
- Dades relatives a persones identificables:
- Són aquelles dades la identitat dels quals puga determinar-se, directament o indirectament, per mitjà de qualsevol informació referida a la seua identitat física, fisiològica, psíquica, econòmica, cultural o social. Una persona no es considerarà identificable si aquesta identificació requereix activitats o terminis desproporcionats.
- Dades anònimes o anonimitzades irreversiblement:
- Són aquelles dades on no es coneix la identitat de la persona a què es refereix, i no és possible la seua identificació.
L’anonimització de les dades s’haurà d’aplicar obligatòriament amb caràcter irreversible quan la informació continga dades de categoria especial segons la RGPDUE :
- Origen ètnic o racial.
- Opinions polítiques (ideologia).
- Opinions religioses.
- Creences filosòfiques.
- Afiliació sindical.
- Dades genètiques.
- Dades biomètriques (empremta, iris).
- Dades relatives a la salut.
- Vida sexual.
- Orientació sexual.
Quant a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, en l’article 7 (d’ara en avant LO 15/1999), diu que no es facilitarà informació quan puga afectar:
- Menors.
- Persones víctimes de violència de gènere.
- Implique riscos per a la seguretat personal.
- Persones en situació d’exclusió social o vulnerabilitat i supòsits equiparables.
Si la informació sol·licitada conté dades especialment protegides, a les quals es refereix la mencionada LO 15/1999 en l’article 7 apartat 2, l’accés únicament es podrà facilitar en el cas que es compte amb el consentiment exprés, i per escrit, de l’afectat, llevat que l’afectat haguera fet manifestament públiques les dades abans que se sol·licitara la informació.
Quan la informació sol·licitada continga dades que permeten la identificació personal, s’haurà d’utilitzar un terme asèptic, per exemple: “personal FGV” o “empleat FGV”. A més en la mesura que siga possible les dades s’agruparan, i es facilitaran de forma agregada.
Quant a la informació relativa a alts càrrecs i assimilats, no seran aplicables les lleis relatives a la protecció de dades de caràcter personal, ja que aquesta ve regulada en la Llei 2/2015, article 9, punt 4.
Gestió de les sol·licituds de accés a la informació
La sol·licitud d’informació en FGV es podrà realitzar per dues vies:
- Electrònica, a través del Portal de Transparència la ruta del qual és: http://www.fgv.es/transparencia
- Seleccionant la secció Dret d’accés a la informació pública, permet omplir el formulari següent:
- La informació sol·licitada a través del Portal de Transparència, es traslladarà a l’Àrea de RR.HH. i serveis jurídics, perquè aquests demanen la informació necessària, de les unitats o àrees que corresponga i proposen la resposta a la persona responsable del Portal de Transparència.
- Presencial:
- En el Registre d’entrada de FGV.
- Correu postal.
- Centres d’Atenció a la Clientela.
L’Àrea de RR.HH. i serveis jurídics demanarà la informació sol·licitada, per al seu compliment, a les unitats o àrees que corresponga.
CONTINGUT DE LA SOL·LICITUD
La sol·licitud ha de contindre la identitat de la persona sol·licitant, així com una adreça de contacte, preferentment electrònica, per a les comunicacions.
No caldrà motivar la sol·licitud, ni invocar la llei, si bé es podrà tindre en compte a l’hora de dictar una resolució.
Si la informació sol·licitada està afectada parcialment per les limitacions establides en els articles 14 i 15 de la Llei 19/2013, es facilitarà de forma parcial i s’ometrà aquella part afectada, sempre que no resulte la informació distorsionada, o no tinga sentit. En aquest cas, s’haurà d’indicar a la persona sol·licitant quina part de la informació ha sigut omesa.
En el supòsit que no es concrete adequadament la informació que se sol·licita, es demanarà a la persona sol·licitant que aclarisca la petició, en un termini de deu dies hàbils, i se li indicarà que si no ho fa, es considerarà que ha desistit de la sol·licitud i se suspendrà el termini per a dictar una resolució.
Si la informació sol·licitada pot afectar drets o interessos de tercers, es traslladarà a les persones afectades, perquè en el termini de quinze dies hàbils realitzen les al·legacions que estimen oportunes. La persona sol·licitant serà informat d’aquesta circumstància, així com de la suspensió del termini per a dictar una resolució.
Si la informació ja ha sigut publicada, la resolució es podrà limitar a indicar com accedir-hi.
L’article 4 de la Llei 19/2013 assenyala que l’accés a la informació serà gratuït. No obstant això, l’expedició de còpies, o la transposició de la informació a un format diferent de l’original, podrà donar lloc a l’exigència d’exaccions, en els termes que preveu la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxes i preus públics, o, si és el cas, d’acord amb la normativa autonòmica, o local que resulte aplicable.
Causes de no admissió d’una sol·licitud
No s’admetran a tràmit, mitjançant una resolució motivada, les sol·licituds
- Que es referisquen a informació que estiga en curs d’elaboració, o de publicació general. En aquest cas, s’informarà la persona sol·licitant del termini previst en què es trobarà disponible.
- Quan es tracte d’informació que tinga caràcter auxiliar o de suport, com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns entre òrgans, o entitats administratives
- La divulgació de la qual necessite una acció prèvia de reelaboració. Entenent per reelaboració que no siga un tractament informàtic habitual o corrent.
- Els informes preceptius no podran ser considerats com de caràcter auxiliar o de suport.
- Que les sol·licituds d’informació siguen repetitives, o tinguen un caràcter abusiu no justificat, amb la finalitat de transparència de la llei.
- Que no complisquen el que estableix aquesta guia.
Les resolucions que deneguen l’accés, o que es concedisquen de forma parcial, o a través d’una modalitat diferent de la sol·licitada, i les que permeten l’accés, quan hi haja hagut oposició d’un tercer seran motivades.
Resolució
En el termini màxim d’un mes, des de la recepció de la sol·licitud haurà de resoldre’s, i notificar-se a la persona sol·licitant, i als tercers afectats que ho hagen sol·licitat.
Quan la complexitat o el volum de la informació sol·licitada ho requerisca, el termini per a resoldre es podrà prorrogar per un mes més, en aquest cas es notificarà prèviament a la persona sol·licitant.
L’article 18, punt 2, de la Llei 2/2015 regula l’òrgan competent per a la resolució del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública: seran “(…) competents els òrgans que determinen els seus estatuts, o normes de funcionament; a falta d’això, serà competent l’òrgan màxim amb funcions executives que, en aquest cas, exerceix el director gerent de FGV.
Les sol·licituds d’informació, realitzades d’acord amb aquesta guia, que no hagen sigut resoltes en el termini establit, podran ser reclamades i hauran d’indicar en tot cas:
- Sol·licituds formulades per correu electrònic a través de Portal de Transparència: data de la sol·licitud i informació sol·licitada.
- Sol·licituds formulades presencialment per:
- Registre d’entrada: data i número de registre d’entrada.
- Correu: data d’enviament i informació sol·licitada.
- Centre d’Atenció a la Clientela: data d’entrega i informació sol·licitada.
Aquestes hauran de ser contestades de forma motivada per escrit, en el termini de 15 dies hàbils.
Serà motivada la resolució que denegue l’accés, o aquelles que es concedisquen per mitjà d’una modalitat diferent de la sol·licitada, i les que permeten l’accés quan hi haja hagut oposició d’un tercer.
Les resolucions dictades en matèria d’accés a la informació pública són recurribles directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjuí de la possibilitat d’interposició de la reclamació potestativa, prevista en l’article 24 de la Llei 2/1015, davant del Consell de Transparència i Bon Govern, que es regeix pel que estableix la Llei 19/2013. Aquesta reclamació substitueix els recursos administratius, de conformitat amb el que estableix l’article 107.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Podrà interposar-se davant del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, amb caràcter potestatiu, prèviament a la seua impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, reclamació enfront de les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació. Es regirà pel que estableix la Llei 19/2013.
Conclusió
La present Guia compleix el que estableix la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com la normativa jurídica en matèria de protecció de dades de caràcter personal en els termes següents:
- En referència amb la informació sol·licitada que continga dades personals es tractaran de la manera següent:
- Persones jurídiques: es facilitaran.
- Persones físiques en qualitat d’autònoms o empresaris individuals: es facilitaran.
- Persones físiques que actuen com a tals: les dades hauran de ser anonimitzades.
- En el cas que les dades identificatives corresponguen a alts càrrecs: no es limitarà la seua difusió
- Quan estiguem davant de dades especialment sensibles (LOPD), categories especials de dades (RGDPUE) o bé davant d’algun dels supòsits relatius a menors, víctimes de violència de gènere, els que impliquen riscos per a la seguretat personal de l’afectat, persones en la situació d’exclusió social o vulnerabilitat, i supòsits equiparables, s’adoptaran les mesures de protecció oportunes, per mitjà de la dissociació i anonimització, que tal com estableix la LCA, haurà de tindre caràcter irreversible.
- La informació es facilitarà en format de dades obertes o open data, de manera que siguen descarregables, manipulables, reutilitzables i redistribuïbles, per part de terceres persones alienes a l’Administració.
Vigència
La Guia de Dret d’Accés a la Informació Pública, ha sigut aprovada pel Comité de Transparència de FGV, en la seua reunió del 10 de març de 2017, ha entrat en vigor en la mateixa data i seguirà vigent fins que no es produïsca cap modificació.
Les actualitzacions, que es realitzen de la Guia de Dret d’Accés a la Informació Pública, hauran d’aprovar-se pel Comité de Transparència de FGV.
Glossari
AEPD. Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Llei 2/2015. Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.
Llei 19/2013. Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
EL 15/1999. Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre.
LOPD. Llei orgànica 15/1999, de 13 de protecció de dades de caràcter personal.
RDLOPD. Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
RGPDUE. Normativa europea Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016. Va entrar en vigor el 24 de maig, però serà aplicable directament a tots els estats membres, a partir del 25 de maig de 2018.
10 DE MARÇ DE 2017
Transparència, Bon Govern i Participació Ciudadana
Partida de Xirivelleta s/n, 46014 VALÈNCIA Tel. 961 924 091
Descarrega el document del Dret de lliure accés a la informació pública en .pdf en pestanya nova
