Fins a l’inici de l’activitat comercial de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en 1987, la xarxa de Ferrocarrils de Via Estreta de València s’havia configurat com una xarxa de rodalia clàssica, amb notable importància en l’àmbit d?àrea metropolitana i escassa influència en els fluxos de desplaçaments estrictament urbans.

1988

FGV en 1998. Inici del suburbàA l’octubre de 1988 es va obrir el primer tram subterrani de la xàrcia que, a través d’un recorregut de 7 quilòmetres, va unir les línies de rodalia de Llíria, Bétera i Rafelbunyol, situades al nord de la ciutat, amb la línia de Villanueva de Castellón, localitzada en el sud, amb un túnel entre les estacions d’Ademuz i València Sud.

1994

Unitat del tramvia de Metrovalencia en 1994

El 21 de maig de 1994 es va posar en servici el primer tram de la Línia 4 de tramvia. Amb esta actuació València va ser pionera a Espanya en la reimplantació d?este sistema de transport.

El primer tram de la Línia 4 del tramvia tenia 9,7 quilòmetres de longitud i tenia 21 estacions. El seu recorregut, que coincidix en gran part amb l?antic traçat de la línia Ademús. El Grau va possibilitar la connexió del conjunt de les línies de metro amb zones d’alta demanda com la Universitat Politècnica, el nou Campus de la Universitat Literària de València i la platja de la Malva-rosa.

 

1995

Estació de Alameda de MetrovalenciaAl maig de 1995 es va obrir al públic la nova penetració en subterrani de la Línia 3 del metro, des de l’estació de Palmaret fins a Albereda. En aquest tram de 2,9 quilòmetres de longitud es van construir quatre noves estacions (Machado, Benimaclet, Facultats i Alameda), permetent en Benimaclet el transbord amb les Línies 4 i 6 de tramvia.

1998

Estació de Xàtiva de Metrovalencia

Al setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des de l’estació d’Alameda fins a la d’Av. del Cid, amb les estacions intermèdies de Colón, Xàtiva i Àngel Guimerà ?Que ja comptava amb una estació en la Línia 1 a una altra altura-, al mateix temps que es va posar en servei el ramal entre Colom i Jesús. Aquesta actuació va constituir un fita clau en l’evolució de Metrovalencia i en el desenrotllament del transport públic de València i la seua àrea metropolitana.

Els dos nous trams, recorren diverses de les zones de major afluència urbana, i la seua posada en marxa va permetre l’articulació de les diferents línies de metro i tramvia, i la connexió d’estes amb l’estació central de RENFE a València. L’entrada en servei d’aquests trams de prolongació de la línia va provocar un espectacular increment de viatgers en el conjunt de la xarxa i la possibilitat de transbord en Ángel Guimerà.

Coincidint amb l’obertura d’estos trams de la Línia 3, les línies 1 i 2 del metro van passar a operar com una única línia (la Línia 1) que es bifurca des de l’estació d’Empalme en direcció a Bétera o a Llíria.

1999

Metrovalencia en FeriaValencia
Al març de 1999 es va prolongar la Línia 4, fins a TVV. El nou tram té cincs parades i atén importants centres de demanda com l’ambulatori de la Granja, el Campus Universitari de Burjassot i el mateix centre de TVV.

Al maig de 1999 es va completar la Línia 3 amb la prolongació fins a Mislata-Almassil, que proporciona a esta Aquesta poblada localitat una alternativa còmoda i eficaç de connexió amb el centre de la ciutat de València. Este últim tram de la Línia 3 té 2,198 quilòmetres de recorregut i té 3 estacions (Nou d’Octubre, Mislata y Mislata-Almassil.

Al setembre de 1999 es va posar en servici el ramal de Línia 4 fins al recinte de la Fira València, per a facilitar l’accés d’expositors, industrials i públic en general, als distints certàmens que s’hi desenrotllen. Es cobria amb esta actuació una vella aspiració de la institució firal que desenrotlla una funció de gran importància per a l’economia de València.

2001

Metrovalencia en EmpalmeAl març de 2001 es va inaugurar la nova estació d?Empalme que es convertix en un important eix intermodal de València i la seua àrea metropolitana. La nova estació servix de connexió entre la Línia 1 de metro i la Línia 4 de tramvia i permet l’intercanvi amb els autobusos de l’EMT i metrobús.

2003

Estació de Aragón de MetrovalenciaA l’abril de 2003 es va posar en servici el primer tram de la nova Línia 5, que proporcionaria en el futur un enllaç entre la façana marítima de València (Balcó al Mar) i l’aeroport de Manises. El primer tram té tres noves estacions (Aragón, Amistat i Ayora) i 2,300 quilòmetres de recorregut.

2004

Estació de Torrent Avinguda de MetrovalenciaAl setembre de 2004 es va posar en servici el ramal subterrani d’accés a Torrent i l’estació Torrent Avinguda. Emplaçada al costat de l’Avinguda del País València, en una zona de notable expansió de la ciutat, millora notablement les comunicacions de Torrent amb la ciutat de València i el conjunt de l’àrea metropolitana.

2005

Prolongació de la Línia 4 fins a Mas del Rosari. MetrovalenciaAl setembre del 2005 va entrar en servei la prolongació de la Línia 4 fins Mas del Rosari. El tram, amb una longitud pròxima als 3 quilòmetres, compta amb cinc parades: TVV, Santa Gemma, Tomàs i Valiente, La Coma i Mas del Rosari. A través d’aquest recorregut, que discorre pels termes municipals de Burjassot i Paterna, la L-4 dóna servei a la zona d’ampliació del Campus de la Universitat de València i a una extensa àrea en plena expansió urbanística.

A l’octubre es va posar en servei la nova estació de Bailén de la Línia 5 del metro. Emplaçada junt amb el túnel de les Grans Vies, entre les estacions de Colón i Jesús, l’estació de Bailén serà el nuc de connexió intermodal de la xarxa de Metrovalencia amb la futura estació de parc Central en què convergiran els serveis de l’AVE, proximitats, regionals i Grans Línies de Renfe.

Al desembre del 2005 es va inaugurar el ramal de prolongació de la Línia L-4 a Lloma Llarga-Terramelar. Aquest ramal compta amb una parada amb la mateixa denominació i dóna servei als barris de Terramelar i Valterna emplaçats en el terme municipal de Paterna.

2007

Obertura de Línia 6 de Metrovalencia. Sant Miquel dels ReisA l’abril del 2007 es va posar en servici la nova estació d’intercanvi metro-tramvia de la Línia 5 Marítim-Serrería i la prolongació de la línia, en superfície, fins a la dàrsena del Port (parada de Neptú).

En l’altre extrem de la Línia 5, el mateix mes es va obrir al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i l’Aeroport de Manises. El nou tram compta amb sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l´Aigua, Manises, Rosas i Aeroport), encara que aqueix any només es van poder obrir al públic cinc, atés que Faitanar no va poder fer el mateix a causa de problemes de tramitació urbanística aliens a FGV que es van solucionar l’any següent, produint-se la seua inauguració en 2008.

Amb l’obertura d’estos nous trams la Línia 5 es culmina la configuració d’un important eix de transport públic que connecta els tres grans centres generadors de mobilitat de l’Àrea: Port, Aeroport i estació central de Renfe.

A l’octubre es va posar en servei la primera fase del Tramvia Orbital (línia L-6) que cobrix el trajecte entre la plaça Tossal del ReI i l’estació de Marítim-Serrería a través d’un recorregut de 9,2 quilòmetres.

Aquesta primera fase de la L-6 discorre pels barris de Torrefiel i Orriols, a través d’un nou tram tramviari de 2,45 quilòmetres, fins a convergir en el carrer Almassora amb la Línia 4. A partir d’aquest punt compartix plataforma amb la dita Línia 4 fins al bucle de Dr. Lluch, des d’on enllaça amb el tram tramviari de la Línia 5 finalitzant en l’estació de Maritím-Serrería.

2010

Estació de Alboraya de MetrovalenciaEl 12 desembre del 2010 el president de la Generalitat va inaugurar dos estacions subterrànies de Metrovalencia en el terme municipal d’Alboraya, amb açò es complia una reivindicació històrica de la localitat limítrofa amb València. Eixe dia, les estacions en superfície de Palmar-te i Alboraia van deixar de funcionar i van ser substituïdes per les noves estacions soterrades Alboraya-Palmaret i Alboraya-Peris Aragó.

Les obres d’execució de les noves estacions van començar al març del 2006 i van tindre un pressupost de 70 milions d’euros, inclosos els treballs de reordenació urbana. L’actuació va consistir en el soterrament de la línia de ferrocarril, al seu pas per Alboraya, per mitjà d’una traça, executada en via doble en la seua totalitat, que va partir de les Cotxeres de Germans Machado, va discórrer pels carrers València i Canonge Julià, va accedir a superfície en les voltants del cementeri i va confluir amb la rasant actual en un punt pròxim al pont sobre el barranc del Carraixet, junt amb la divisòria municipal entre Alboraya i Almàssera.

L’actuació va suposar l’eliminació de tres passos a nivell i va permetre a Alboraya recuperar 15.000 metres quadrats de superfície destinats a espais lliures i de vianants.Les noves estacions subterrànies disposen dels més avançats equipaments d’accessibilitat. A més de les escales automàtiques i ascensors les noves estacions estan equipades amb plataformes especials per a l’accés a les unitats dels usuaris en cadires de rodes, bandes sonores per a facilitar el trànsit d’invidents i persones amb dificultats de visió, dispositius per a afavorir la comunicació de les persones amb problemes auditius i àrees especials de rescat assistit.

2011

Estació de Benimaclet de MetrovalenciaEl 15 de maig es va posar en servei el nou traçat soterrat de la Línia 1 de Metrovalencia al seu pas per Benimàmet. En concret, el nou recorregut compta amb dues estacions subterrànies, Benimàmet i Carolines-Fira, que van substituir a les anteriors estacions en superfície.

La longitud total del nou traçat és d’1,5 quilòmetres, dels que 1,1 discorren en subterrani. L’inici de la intervenció se situa en la proximitat de l’estació de Cantereria on els trens descendixen en trinxera fins al túnel per a eixir de nou a la superfície darrere de sobrepassar la nova estació subterrània de Carolines-Fira.

El Soterrament de les vies ha possibilitat l’eliminació de tres passos a nivell, la desaparició de la barrera urbanística i de comunicació que patia Benimàmet.

La posada en servei del nou traçat comporta una notable millora del servei ferroviari, ja que acurta els temps de recorregut dels trens i incrementa la seguretat de la circulació en la zona.

2012

Parada de Safranar de MetrovalenciaEl 6 de febrer va obrir les seues portes el nou edifici d’entrada a l’estació de Safranar de la Línia 1 de Metrovalencia per a facilitar l’accés a les persones amb problemes de mobilitat, la qual cosa va suposar que totes les estacions subterrànies de la xarxa foren ja accessibles. El pressupost de les obres connexions per a la construcció de nou accés a l’estació de Safranar va ascendir a 2,97 milions d’euros.

La solució d’accessibilitat en Safranar es va resoldre amb l’execució, en l’extrem nord-est de l’estació, D’un nou edifici d’accés on s’ubiquen les màquines d’expedició de taquillatge i la línia de validació. Una vegada sobrepassada la línia de cancel·lació es té accés a una escala fixa, una altra mecànica i un ascensor que comuniquen l’edifici amb un vestíbul subterrani de distribució des del que es pot accedir a les andanes a través de sengles escales fixes i ascensors.

El paviment de les noves instal·lacions es va senyalitzar amb franges de diferent textura i color per a marcar els distints itineraris a les persones invidents o amb problemes de visió.

2015

L9 a Riba-rojaEl 6 de març es va posar en servei la prolongació del metro fins a Riba-roja de Túria, fet que va coincidir amb la reestructuració de la xarxa de Metrovalencia i el canvi de nomenclatura de les línies, fixant per al trajecte Alboraya Peris Aragó – Riba-roja del Túria com a Línia 9.

Partint de l’estació de Roses, el traçat discorre pels termes municipals de Manises i Riba-roja, amb una longitud de 9.467 metres, 640 soterrats, 311 en trinxera (rampa d’eixida a superfície) i 8.516 metres en superfície.

Compta amb quatre noves parades, la de La Cova, La Presa, Masia de Traver i Riba-roja de Túria. En la primera es finalitza el tram amb doble via i s’inicia el de via única; La Presa i Masia de Traver es corresponen amb els antics baixadors existents sobre la línia de rodalia que explotava Renfe, mentres que la parada de Riba-roja de Túria coincidix amb el punt final del tram.